Carol Carmona (OAR Gràcia): "L'equip té una gran ambició i ganes incansables de competir"
- Escrit per CatHandbol
FOTO: JORDI VILAS
Carol Carmona dirigint l'equip en un partit d'aquesta temporada
L'OAR Gràcia s'ha classificat per tercera vegada per a les Fases d'Ascens a Divisió d'Honor Or, i parlem amb la màxima responsable d'aquest èxit, l'entrenadora Carol Carmona, que ja ha comunicat que la final de la temporada deixarà el club sabadellenc.
A falta del gran cap de setmana de fases i de la Copa Catalunya, Com valores la temporada del teu equip, amb el títol de grup i classificació per a les fases definitives d’ascens per tercer any consecutiu?
La valoració és extraordinària i és d’un valor gegant el que han fet aquestes jugadores un any més. Per tercer any consecutiu estar en el cim i aconseguir el títol de lliga és molt meritós. És un títol que et marca per la constància i la regularitat i no és gens fàcil en un grup tant competitiu com el grup C de la Divisió d’Honor Plata femenina.
Després de quedar-vos dos cops fregant l’ascens, quin objectiu us vau marcar a l’inici d’aquesta temporada?
Doncs tornar. Tornar-ho a intentar i marcar-nos una sèrie d’objectius que hem anant complint. Érem conscients de les nostres possibilitats i de que podríem aconseguir unes altres fases d’ascens i, perquè no, aconseguir la cirereta del pastís. El fet d’aconseguir el títol de lliga per nosaltres era una gran fita i una gran il·lusió i ho hem aconseguit.
Quins aspectes destacaries més del teu equip al llarg d’aquest campionat?
Sobretot, l’ambició i les ganes incansables de competir. Aquest gen competitiu que l’hem anat preparant durant diverses temporades fins arribar a ser l’equip que som.
Quin és l’equip és el que t’ha donat millor impressió en aquesta Lliga i també quin creus que ha estat l’equip revelació?
Pel que fa a l’equip revelació està clar que el Lleida, ja que el fet de venir de l’altre grup jo crec que el va fer madurar i han estat un punt més madures i amb més d’experiència que juntament a dues jugadores de gran qualitat, com són Lara Peris i Caterina Casasola, han donat un salt qualitatiu i s’han consolidat des del principi en la part alta de la classificació.
Deixant a part les del teu equip a quines jugadores destacaries del grup C de Plata. Podries dir-nos un equip ideal, sense les teves jugadores?
Portera: Lara Peris (Lleida)
Extrem esquerra: Paula Corrales (Ribes)
Lateral esquerra: Caterina Casasola (Lleida)
Central: Ingrid Fortuño (Sant Joan Despí)
Lateral dret: Ariadna Zanon (Levante)
Extrem dret: Valentina Pérez (Onda)
Pivot: Joana Andreu (Palautordera)
Hi ha dues places d’ascens en joc i tres rivals que també les volen. A banda del Lleida, que coneixeu bé i us ha guanyat en els dos partits, què destacaries dels altres rivals? Com veus les possibilitats d’ascens?
Lauko Ermuko Errotabarri és un equip que predomina per les seves defenses ja que sol encaixar pocs gols i té una mitjana de 20 gols encaixats.
Schar Colores Zaragoza té alguna jugadora determinant de molta qualitat ofensiva i és un equip que ha destacat pels gols a favor en el seu grup amb molta distància respecte al segon. I que també té una defensa força dura i compacta.
Les possibilitats hi són. Al final dels quatre equips pugen dos i al ser una lligueta has d’estar a cada partit concentrat perquè en qualsevol partit pot passar de tot i compten tants els punts com els gols.
Creus que tal com està l’handbol estatal, amb moltes jugadores anant a buscar el seu futur a l’estranger, és viable o positiva una categoria com la Divisió Or entre Plata i Divisió d’Honor?
Clar que és viable i hauria d’haver algun equip català a la segona categoria estatal. Sobretot pel creixement de les joves jugadores amb talent que haurien de tenir aquí a Catalunya opcions de poder créixer previ a donar el salt a la màxima categoria. I tenint en compte que només hi ha un equip català a Divisió d’Honor Femenina faria que les jugadores que tenim i que les estem fent créixer no haguessin de marxar arreu per poder viure una experiència en un equip gran. Tot i així, depenem d’entitats i d’ajuts d’ajuntaments perquè de manera conjunta es pugui aconseguir. El club sol no ho pot aconseguir. Crec que s’han d’ajuntar diversos factors i poder fer créixer l’handbol català però no tant des dels propòsits sinó des dels fets reals econòmics.
Pel que fa l'OAR hauria de saber capitalitzar l'espai buit que queda entre el professionalisme i l'amateurisme a Catalunya. Però com he dit abans és una tasca molt complicada i que malauradament a dia d’avui no es pot assumir.
Després de cinc temporades al capdavant de l’OAR, has anunciat que no continuaràs dirigint l’equip la temporada vinent. També un puntal de l’equip com és la Janna Sobrepera ha anunciat que es retira. Com ha encaixat el grup aquestes notícies?
La veritat que quan ho vaig comunicar va ser molt emotiu i vaig agrair l’empatia amb la que les meves jugadores i el club ho van pair. Al principi va sobtar, però ho van entendre perfectament i és un decisió bona tant per elles com per mi.
Respecte a la Janna ja es podia intuir i fa pena que deixi el grup i l’handbol, però ja ens ho podíem imaginar.
En cas d’ascens, penses que s'hauria de reforçar molt l'equip o es podria donar confiança a la majoria de la plantilla per jugar a categoria superior amb garanties?
Jugar a una categoria superior sempre implica incorporacions de gran qualitat i sobretot d’experiència. És un gran salt i tot i tenir jugadores joves que aportin i sumin experiències has de tenir jugadores que tinguin un punt de maduresa per afrontar una categoria superior.
PLANTILLA DE L'OAR GRÀCIA PER A LES FASES
Jugadores: Olga Pena, Alazne Barreto, Claudia Álvarez (porteres); Berta Prat, Clàudia Marrugat, Emma Serna, Irene Garcia, Janna Sobrepera, Maria Monllor, Maria Fernàndez, Ona Magrinyà, Paula Pérez, Jordina Salvador, Andrea Kalina, Gisela Pujolà, Mar Camarero, Marta Sunyer, Oihane Iriarte, Paola Anies.
Staff tècnic:
Carol Carmona, Toni Puntos, Manuel García, Martí Gisbert, Oriol Magrinyà
